Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

SITGES. Aquestes tres paraules, "estem on estàvem", resumeixen a la perfecció el moment actual. Van ser pronunciades dijous pel secretari d'Economia del govern espanyol en l'acte de presentació dels resultats de l'avaluació de la capacitat de resistència del sistema bancari davant d'hipòtesis macroeconòmiques adverses, realitzada per dos consultors externs.

L'alt representant del govern central sap que, dia rere dia, es demostra que tot pot anar pitjor sempre. Per tant, la seua visió optimista de la realitat passa per proclamar que no ens hem mogut d'allà on érem. Des de la seua perspectiva, no li falten raons. En els darrers quinze dies, el govern ha hagut d'acceptar a contracor una línia de crèdit dels seus socis europeus de fins a 100.000 milions d'euros per a sanejar el sistema bancari i el reconeixement d'un hipotètic "forat", necessitats de capital, a la banca amb una forquilla que es mou entre un mínim de 16.000 milions i un màxim de 62.000 milions d'euros. Entremig s'havia situat el FMI, amb una estimació de 40.000 milions. La seqüència és, doncs, favorable.

Per acabar-ho d'arrodonir, l'Eurogrup insta el govern espanyol a presentar formalment la petició del crèdit i el Ministre d'Economia es permet contestar que "això passarà immediatament, els pròxims dies", sense més precisió, al temps que aprofita per recordar que la recapitalització directa als bancs espanyols des dels mecanismes financers europeus -sense passar pel FROB ni pel govern i eliminant se suposa tots els dubtes sobre la repercussió en el dèficit-"està sobre la taula", seguint la recomanació que tot just acaba d'expressar la senyora Christine Lagarde.

El govern espanyol té tot el dret a sentir-se optimista. I l'obligació de no confondre la ciutadania.

Per un mes de feina i un milió d'euros cadascun d'ells, els reputats consultors externs han complert la seua missió: satisfer el seu client i assessors, de tal manera que aquests pregonen que els resultats, en línies generals, confirmen les estimacions del FMI i són significativament menors que els 100.000 milions oferts pels socis europeus que, com s'havia anunciat, incorporaven un ampli marge de maniobra.

Però no moure's no implica necessàriament millorar. En els temps actuals, fins i tot pot significar clarament anar a pitjor.

D'entrada, es pot afirmar que la nova avaluació serveix de ben poc, com probablement les altres estimacions citades, més enllà de reconèixer la immensa magnitud del problema. Tot i que es diu que l'exercici s'aplica a catorze grups bancaris, que representen al voltant del 90% del sistema, el cert és que es tracta d'una estimació agregada per al sector, sense cap anàlisi i quantificació singular per entitat, sent així que les suposades bondats d'alguns cobreixen les manifestes i públiques vergonyes dels altres. El detall micro queda relegat per al setembre sense més concreció i segueix un procediment diferent en paral·lel: els quatre grans auditors del mercat, les mateixes firmes que auditen la gran majoria de la banca des de fa anys, han rebut l'encàrrec governamental de presentar la situació concreta de cada banc. És a dir, de rectificar les seues anteriors auditories. Serà bonic de vore.

El caràcter agregat de les estimacions no és l'únic problema metodològic d'aquests informes. Un altre no menor és la informació bancària utilitzada, els balanços de tancament de l'exercici 2011, sense tindre en compte l'empitjorament generalitzat d'almenys el primer quadrimestre d'enguany. La capacitat de generar beneficis pel conjunt de la banca, les previsions establertes per a les cotitzacions de la borsa espanyola o per al comportament del crèdit a famílies i empreses, totes elles probablement massa optimistes, són aspectes molt concrets que plantegen dubtes seriosos sobre les estimacions obtingudes i, per tant, sobre la solidesa de les conclusions. A tall anecdòtic, on queden ara els prop de 24.000 milions d'euros quasi exigits pel nou president de Bankia per tal de continuar la feina encarregada i assumits pel govern espanyol?

El tema central és si els dos informes d'ara hauran servit per fixar d'una vegada per totes la posició en relació al problema del sistema bancari espanyol i generar credibilitat i confiança als mercats. Tot sembla indicar que això no s'ha resolt i que, per tant, s'han donat nous motius per a mantindre incerteses, incògnites i recels.

Estem on érem; o siga, hem anat i anem a pitjor: el Tresor espanyol ja paga el 5% per les lletres a dotze mesos i el 6% pels bons a cinc anys; la Generalitat valenciana paga una prima de risc sobre el cost del Tresor espanyol de 525 punts bàsics per a cancel·lar els deutes amb els seus proveïdors; totes dues administracions han rebut els recursos dels bancs que els han obtingut del BCE al 1% a tres anys; els bancs espanyols continuen disminuint la seua capacitat d'accés a l'interbancari europeu i segueixen reduint i encarint, per sobre del que fan pagar a les administracions públiques, el crèdit a famílies, autònoms i pimes; i aquestes últimes no poden generar ocupació.

Es pot seguir enraonant en la mateixa línia. No cal insistir-hi: és ben evident que estar on érem no és cap millora. Ni de lluny.
_____________________
Ernest Sena es economista