Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

SITGES. Com si no haguera passat res a Europa i al món els últims cinc anys, el BEI, el Banc Europeu d'Inversions, continua fent el mateix que ara fa cinquanta anys.

Cal afanyar-se a dir que el que fa, el BEI ho fa molt bé. El BEI és una peça clau de l'entramat institucional europeu. Fou creat el 1957 pel mateix Tractat de Roma constitutiu del Mercat Comú Europeu, la CEE (Comunitat Econòmica Europea), precedent de l'actual Unió Europea (UE), juntament amb la Comissió, el Tribunal de Justícia i l'Assemblea Parlamentària, anomenada ara Parlament Europeu. Aquestes tres institucions han anat ampliant les seues competències a mida que els estats membres cedien sobirania i i que l'originària Europa dels Sis s'ampliava fins als vint-i-set membres presents.

El BEI és el banc de la Unió Europea per antonomàsia. És la institució de finançament a llarg termini; com a banca pública al servei de les polítiques europees, la seua prioritat bàsica és promoure el desenvolupament econòmic i la integració europea. El BEI té per missió afavorir la realització dels objectius de la UE facilitant finançament a llarg termini, al requerit per cada inversió, per a projectes viables, tant públics com privats.

La seua activitat gira al voltant dels sis grans objectius comunitaris: recolzar la cohesió econòmica i social; ajudar la petita i mitjana empresa; mantenir la sostenibilitat mediambiental; fomentar la innovació; desenvolupar les xarxes transeuropees del transport i de l'energia i garantir el subministrament energètic sostenible, competitiu i segur.

Tots els estats membres de la UE són partícips del BEI en proporció a la seua aportació al PIB comunitari. El banc té un capital subscrit de 232.393 milions d'euros, dels quals només 11.620 estan desemborsats. Els seus recursos propis són 42.478 milions d'euros i el benefici net de l'exercici 2011 fou de 2.292 milions d'euros.

El BEI és una entitat sanejada i solvent. De fet, és una de les poques institucions financeres públiques que encara manté un ràting AAA i que les seues emissions han estat considerades sempre com a crèdit de la qualitat més elevada. Es finança mitjançant l'emissió d'obligacions en els mercats de capitals, amb un programa de captació de 60.000 milions d'euros per al 2012, enfront dels 80.000 de l'exercici anterior. I és que, a diferència del que es podria esperar, atesa la forta restricció de crèdit per les entitats privades, el BEI ha disminuït la seua activitat des del 2009.

En efecte, dels més de 70.000 milions d'euros prestats en l'àmbit de la UE s'ha passat en tres anys, el 2011, a menys de 54.000 milions i a 6.500 milions signats en el transcorregut del present exercici. En el cas espanyol, dels 10.500 milions de l'any 2009 als 9.000 l'any 2011; en el que portem d'any s'han signat préstecs només per import de 2.100 milions d'euros. Crida l'atenció que enguany encara no s'ha signat cap préstec a Irlanda o a Portugal i que a Grècia ho ha estat per 30 milions d'euros i a Itàlia per 995 milions.

El BEI és, doncs, un instrument poc utilitzat en aquest moment. Els governants europeus, capficats en discussions estèrils i en posicionaments inflexibles que han agreujat i endarrerit l'eixida de la crisi, l'han oblidat i el banc no ha tingut la capacitat de reacció que hauria calgut esperar atesa la greu situació econòmica i el descens de la pròpia activitat. El relleu a la presidència de la república francesa i el resultat d'eleccions regionals alemanyes el posen sobre la taula en assumir-ne, ni que siga per força, la necessitat de polítiques europees de reactivació i creixement econòmic.

El BEI és l'instrument idoni i la seua bondat i capacitat estan àmpliament contrastades. En el context actual, seria convenient una doble orientació per a l'entitat. D'una banda, aprofundir en la seua finalitat primigènia i ampliar de forma considerable l'oferta de finançament per a inversions dels sectors públic i privat. Finançament com a la millor banca pública: al termini adequat, al millor preu possible del mercat i amb les garanties que faciliten la realització del projecte. Les institucions europees (Consell, Comissió i Parlament) haurien d'implementar sense tardança un pla de desenvolupament amb sectors prioritaris (infraestructures, industria exportadora, innovació i coneixement, turisme) i territoris preferents (en especial, el sud d'Europa), implicant-hi a fons el BEI en el seu finançament.

Aquesta no és la única aportació possible del Banc Europeu d'Inversions. El banc podria haver jugat ja un paper important en la gestió de la crisi del deute sobirà euro. Tot i que no és la seua missió fundacional, com qualsevol entitat bancària, el BEI té la seua cartera de valors a curt i d'inversió, en la que no hi manca el deute sobirà UE i, en particular, el nominat en euros. Entre finals de l'any 2010 i del 2011, ha passat de 7.024'5 milions d'euros a 8.419'1 milions, a preu de compra; un 20% d'augment. El 70% d'eixos imports correspon a deute sobirà d'estats "problemàtics": Grècia, Itàlia, Irlanda, Portugal i Estat espanyol. D'aquest últim, el BEI tenia 1.000 milions en cartera al finalitzar el 2010 i 2.904'7 milions un any més tard.

El BEI podria fer una magnífica aportació en tots dos sentits: en la reactivació i el creixement econòmic i en l'estabilització del mercat del deute sobirà euro. Els seus estatuts no haurien de ser un impediment; i si cal, que es reformen. És evident que la dimensió i la profunditat de la crisi no permeten més contemplacions ni esperes.

 ____________________________________________

(*) Ernest Sena, economista i ha estat director general de l'Institut Català de Finances