Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

VALENCIA. Sense haver représ les emissions, el debat al voltant de la reobertura de RTVV ja reuneix més seguidors que l'audiència que tenia la tele autonòmica en els seus darrers anys. Per tant, no hi ha cap dubte: sabem que els valencians volem la nostra tele i la nostra ràdio en valencià; i sabem que la recuperació de les seues respectives emissions serà un gran èxit. Com més prompte arribe el moment, millor per a tots.

Ara bé, comencen a generar-se certs corrents d'opinió, i debats socials, sindicals i empresarials - legítimament interessats - que poden caure en la "túrmix" política que tot ho tritura, i convertir les peces de la il·lusió i del compromís per reobrir la tele, en un puré dessaborit i indigerible.

Quan es parla de RTVV s'ha de fer amb claredat. Canal 9 no existeix. Ràdio 9, tampoc. Un President de la Generalitat que ja no ho és va decidir - també en contra de l'opinió majoritària del seu partit - que els valencians no teníem dret a una ràdio i a una tele pròpies. L'atemptat contra els valencians i contra el nostre idioma es va votar en les Corts i el PP va tancar la tele. Punt.

Ara tenim un nou President i un nou Govern que vol obrir-la. Un President que desitja que l'obertura es faça el dia 9 d'Octubre, però no és fàcil. Per motivacions diverses hi ha recursos davant l'Audiència Nacional, davant el Constitucional i més de 1.600 possibles demandes individuals de treballadors que no en deixaran passar ni mitja si les coses es fan malament.

No és fàcil, però hi ha reunions (alguns diuen que secretes). No és fàcil, però hi ha qui parla d'una plantilla de 600 treballadors, altres de 200, altres de 150... No és fàcil: es teoritza sense cap coneixement per a incorporar a les televisions locals, però són quasi totes il·legals. Es diu que el sector de les productores privades ha de formar part del projecte, però el tancament de Canal 9 el va fer desaparéixer.

Evidentment, no és fàcil; menys encara quan ara per ara no queda massa clar on està ubicat el poder de decisió sobre el tema; si en les Corts o en el Palau de la Generalitat.

I res és senzill perquè la reobertura de Canal 9 s'hauria d'entendre com una part més d'una reordenació general del sector audiovisual valencià.

Els últims governs de la Generalitat han desfet absolutament el sector audiovisual autòcton; aquell que fa només 10 anys s'anomenava sector emergent. En alguns moments d'aquells anys semblava com si es governara contra les empreses valencianes del sector: es va anul·lar una adjudicació d'FMs sense donar cap explicació (i en queda una altra pendent); es van adjudicar emissores de TDT a empreses de la construcció i es van negar als pioners de la televisió local valenciana, es va concebre un macro projecte de suport al cinema com una operació immobiliària i es va utilitzar Canal 9 i Ràdio 9 com a gabinet de premsa del Govern, a més a més de com a maquinària de patrocini del futbol i de productores amigues.

Les lleis de l'audiovisual aprovades en les Corts pel PP han sigut -mentre han estat en vigor, fins el decret de creació de l'Alt Comissionat- més que suficients per a declarar il.legals les actuacions del propi Govern del PP.

El nostre territori, més que Comunitat, País o Regne és la Selva Audiovisual Valenciana, amb centenars d'emissores de TV i ràdio pirates que fins i tot (en alguns casos) reben ajudes públiques.

Canal 9 és una peça clau del sector audiovisual valencià, una peça que hauria de ser de les primeres a recol·locar-se; però deixar que el debat el conduïsquen interessos que treballen al marge del sector autòcton no és el camí.

Converses secretes per a parlar abans que res de la dimensió de la plantilla de Canal 9 no és un bon auguri, davant la Selva que ens envolta.

La urgència en la reobertura, encara que testimonial, s'ha d'aconseguir perquè demostra la bona voluntat però si tenim la possibilitat de fer-ho bé... ningú ens obliga a fer-ho malament.

Dissenyem primer el model de televisió, el model d'empresa pública que desitgem amb tot l'ecosistema normatiu i de relacions intersectorials que volem. El model el qual sens dubte ha de ser el sector emergent de l'audiovisual valencià. Que la provisionalitat siga provisional. Tenim temps per a una RTVV de qualitat.

* VICENT PALASI es extreballador de RTVV