ERNEST SENA (*). 22/10/2011 "Així estan les coses al començament d'una nova campanya: desapareix la disponibilitat de recursos financers, es deteriora la solvència general, pública i privada..."

imprimir

Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

BARCELONA. "Tenim un sistema financer sòlid, molt sòlid, comparable al més sòlid de les economies desenvolupades; les nostres entitats financeres, totes, estan resistint". No són paraules d'un ciutadà qualsevol ni d'un tertulià radiofònic o televisiu. Ho deia, el 25 de setembre del 2008, fa només tres anys i un mes, en el curs de l'assemblea general de les Nacions Unides, a Nova York, el president del govern espanyol. És a dir, algú amb informació de primera qualitat, tot i que amb uns coneixements de la matèria més aviat escassos, segons havia descobert un ex-diputat de Castelló un temps abans. O algú l'havia enganyat o mentia compulsivament. El president, clar; no l'ex-diputat.

En aquella data, més d'un any després de l'esclat de la crisi financera internacional, qualsevol bancari d'un cert nivell que estiguera atent als diaris sabia tres coses: primera, que el boom immobiliari s'havia acabat i la bombolla començava a crear greus problemes; segona, que multiplicar per 5, 6 o 7 la morositat bancària en poc temps no hi ha qui ho aguante, tampoc la banca espanyola, per molt ben dotada que digueren que estava; i tercera, que el sistema financer espanyol estava endeutat fins a les celles als mercats internacionals.

Si això ho sabia qualsevol professional de banca mínimament responsable, és fàcil deduir el que les autoritats i, en particular, el supervisor, el Banc d'Espanya, coneixien de cada entitat i del conjunt agregat del sistema. I, com a conseqüència, la necessitat d'intervindre per garantir-ne la solvència, màxima i quasi única obligació del Banc.

Tres anys després, el panorama és desolador. El sistema bancari espanyol, conjunt de banc i caixes, no ha solucionat el problema del seu actiu i ha vist agreujar-se dramàticament el del seu passiu. Això és, mira d'estar en condicions de tornar el que deu al sistema internacional, amb importants venciments els propers mesos i anys, el qual el porta a acumular recursos, al temps que veu com els seus principals actius perden valor de forma continuada, persistent i intensa i que, per tant, ha d'incrementar les seues provisions i dotacions de capital per tal de mantindre els nivells de solvència que els mercats reclamen.

I, com a complement, les administracions públiques de tot l'estat han augmentat de forma notable les seues necessitats de finançament en aquest període, donada la dràstica disminució dels ingressos tributaris i l'increment de la despesa, vistes les necessitats socials i també les electorals. Fins tal extrem ha arribat l'endeutament públic que la seua qualificació i expectatives són les més negatives dels últims cinquanta anys.

En un context de crisi, l'una cosa i l'altra han consolidat un escenari de crèdit escàs i molt car per al sector privat, per a les empreses. Més escàs i més car, a mida que disminueix la seua capacitat de negociació amb la banca; per tant, amb major perjudici per a pimes i professionals independents. Els recursos disponibles, sempre limitats i escassos, són absorbits bàsicament ara pel sector públic. És a dir, que el seu cost i el seu retorn aniran a càrrec, com sempre, del contribuent.

Així estan les coses al començament oficial d'una nova campanya electoral: desapareix la disponibilitat de recursos financers per a les empreses que podrien mantindre o crear llocs de treball, es deteriora la solvència general, pública i privada, de tota mena d'administracions i sectors econòmics, i augmenta el preu del poc diner disponible. De l'experiència es pot deduir que tampoc ara els candidats ens diran les coses pel seu nom. És a dir, que el futur immediat serà molt més negre del que ja ho és el present.
___________________________________________________________________________
Ernest Sena es economista i ha estat director del Servei d'Estudis de la Borsa de València i del Institut Catalá de Finances