Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

VALÈNCIA. Igual que l'economia dèbil busca respostes fora de l´àmbit econòmic, altres disciplines s'enriquirien amb l´anàlisi econòmic dèbil. Les respostes de l´economia dèbil només poden ser febles. No busquem resultats fàcils ni conclusions fortes sobre temes complexos.

El pensament envers del valencià és massa "fort": sol fer-se des d'una perspectiva filològica passional, unilateral en dos direccions. Apliquem un pensament dèbil: la nostra llengua és un recurs al nostre abast, ¿què ens pot aportar més enllà de la comunicació i la poesia?

La teoria econòmica ha estudiat les llengües com una barrera d'entrada i protecció de qui la parla o acredita el seu coneixement, per exemple a unes oposicions. També com una ferramenta per tal de delimitar un mercat. Si escric un article en valencià, estic acotant el mercat lector. Podria haver-lo escrit en castellà i m'hauria entès més gent. Amb l'anglès, hauria arribat a més públic, i ja no parlem del xinès. Però estes reflexions volen arribar primer al públic valenciano-parlant.

Les llengües, i en especial les minoritàries, també són una eina per aconseguir una certa intimitat econòmica. Pensem en les ordres encriptades en llengua Sioux als submarins americans a la segona guerra mundial. En negociacions a l'estranger, una empresa valenciana té l'avantatge de la privacitat al poder comentar la jugada sense ser entesos per l'altra part. Una multinacional podria fer servir la llengua com a forma d'identificació amb la terra d´acollida. En este sentit, la llengua pot servir també per eliminar certs costos d'aprenentatge, tan del treballador com de l'entorn local per part de l´empresa.

Quant a la delimitació del mercat, s'utilitza també el màrqueting. Una empresa que vol focalitzar la venda dels seus productes i diferenciar-se de la competència pot utilitzar la llengua com a eina per aconseguir-ho. Funciona d'igual manera per als partits polítics a la recerca de vots. A ningú se li ocorreria entrar al negoci de la xufla en l'horta o presentar-se per alcalde a la Ribera o la Marina sense dominar, un poquet almenys, el valencià. 

Però la llengua no només defineix el mercat, també el crea. Hi ha tota una economia al voltant de la llengua. Tots els recursos, públics o privats, destinats al aprenentatge, difusió i utilització del valencià conformen un espai econòmic en si. Els llibres, la música, el teatre, la televisió, no creixen per generació espontània, hi ha empreses i gent treballant al darrere.

La llengua és poesia, filologia i política, però també economia i empresa. Perdre-la significaria ser més pobres, en totes les seues accepcions. I ja que la tenim, busquem fórmules per traure-hi el màxim rendiment. Com a mostra, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (i no el de Cultura) té en marxa un programa d'atracció d'inversions basat en la llengua castellana com a recurs econòmic. L'Alguer, i sobretot Malta, obtenen bona part dels seus recursos gràcies al turisme lingüístic. Estes idees, i altres, contribuirien a assossegar el debat. I a fer caixa: tota pedra fa paret.
_______________________________________________________
Jordi Paniagua Soriano es professor d'Econometria a la Facultat d'Estudis de la Empresa, UCV.