Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El 'problema valenciano' en medio de la contienda catalana
  
• Asante Sana!
• El silencio educativo

VALENCIA. Un any més celebrem la festa del 9 d'Octubre. La festa oficial de la Comunitat. La nostra no és una diada amb el significat de caire independentista en voga, com la dels nostres paisans catalans. Tampoc no estem immersos en una forta vaga indefinida de l'ensenyament tal i com la gestionen de manera compartida els treballadors i les treballadores de l'ensenyament i les famílies dels nostres, també paisans, de les Illes. No, nosaltres tenim les nostres pròpies maneres de fer les coses.

"La nostra manera de fer les coses" és tan estrambòtica que el PP ha tingut la "brillant idea" de posar-se a pensar com il·legalitzar l'ús del terme País Valencià, tot i "fomentant" la identitat pròpia dels valencians i de les valencianes (Xe!! Fent amics...). I això a la nostra Terra que té el número 30 com a número fetitxe: prop del 30% d'atur i prop dels 30.000 milions de deute públic. Un deute contret amb Espanya, és a dir, que la resta de l'Estat espanyol ens ha prestat als valencians.

Vaja per endavant que l'any 2013 passarà a la història com un any més dels que sumaran un dels períodes més difícils per a la gran majoria de la ciutadania valenciana, a causa de la profunda crisi econòmica i de valors patida per tots i totes al nostre ben estimat País Valencià i, per extensió, a tot l'estat espanyol.

El Govern de la Generalitat hauria de concentrar tots els seus esforços en recuperar el consens social. Potser no va donar els seus fruits durant molts anys? Enguany, a la fi del PAVACE II, estem capficats en avaluar l'acompliment d'aquest gran acord social i econòmic; amb la finalitat de canviar el seu contingut i la seua política. No és prou amb grans declaracions d'intencions i portades periodístiques. Ara toca avaluar, assumir errades i modificar actituds, valors, comportaments, inversions humanes i materials que es posen en marxa; ser eficaços, competents i fer política per al benefici dels treballadors i de les treballadores valencians.

Apostem per un consens social que vaja de la mà, pas a pas, punt per punt; com recentment hem treballat i adquirit compromisos en el cas de l'estratègia de política industrial amb la patronal CIERVAL, juntament amb els companys de la UGT PV, i amb el Govern de la Generalitat.

També, al Pla bilateral, entre els sindicats més representatius del País Valencià i la patronal valenciana subscrivim, ja fa uns mesos, l'Acord per l'adaptació de la ultraactivitat dels convenis col·lectius i així intentar evitar la seua immediata caducitat. Com fins ara, continuem treballant per assolir acords que ens hi permeten viure millor i eixir d'aquesta penosa i crítica situació.

La lamentable actitud del Govern d'Espanya, saltant-se "a la torera" els més elementals acords, usos i costums per la recerca de l'acord amb els agents socials, especialment amb els sindicats, ha malbaratat els anys d'esforços per l'Acord social; tan precís avui com va ser-ho ahir: pensions, protecció als nostres majors, atenció a les persones amb discapacitat, polítiques per evitar la pobresa, la fam entre els nostres ciutadans, sanitat pública per a totes les persones, una educació de qualitat que assegure l'accés a l'ensenyament a tota la infantesa i a la joventut de la nostra terra.

Podríem haver-nos distingit de la resta d'Espanya i disposar en aquests anys d'un cert bagatge d'acords socials complits. Per contra, el Govern de la Generalitat ha actuat com a soci complidor dels manaments del PP de Rajoy. Ho han fet fins a límits vergonyosos, votant a les Corts una modificació de l'Estatut i negant-la en el moment de la necessària ratificació en "las Cortes Españolas".

La societat valenciana, el País Valencià, ha evolucionat a partir de la societat bàsicament agrària dels anys 70, fins a una altra, industrial; amb moltes zones industrialitzades i especialitzades en l'elaboració dels més diversos productes: automòbils, tèxtils, calçat, plàstic, marbre; i sobretot, el turisme, la nostra més gran aposta: el sector serveis. Ara hem d'eixir de la crisi econòmica a la qual ens ha abocat el capitalisme feroç, sense cap regulació. Ara hem d'enfrontar-nos a la societat del coneixement i la tecnologia aplicada a l'ús dels diversos productes que podem fabricar i que, alguns dels nostres més anomenats professors, ja defineixen com l'economia digital.

Assolir un acord social per empentar el coneixement en la formació superior, amb la seua base en la formació bàsica, és un projecte indispensable per a ser una societat competitiva i altament productiva, que ens garantisca un futur il·lusionant per als nostres ciutadans d'avui i de demà. No podem esdevenir un experiment europeu més que, malauradament i juntament amb els italians, els portuguesos i els grecs siguem productius només per la forta desocupació i la reducció de sous. Una vegada més hem d'eixir de la crisi amb una devaluació dels nostres sous i dels nostres drets? Així, quina cosa millorarem? Treballant en sectors amb condicions precàries i molta mà d'obra escassament qualificada? És aquesta la nostra estratègia per tal d'exportar més? A qui volem enganyar?

Disposem de professionals de la sanitat, de l'ensenyament, personal investigador de prestigi reconegut, alguns dels quals en una forçada emigració, que podrien donar els seus fruits al nostre País. Tenim també empreses compromeses amb aquesta terra i la seua gent; hem de dir-ho per tal de distingir-la dels corruptes que ens han fet una fama immerescuda a la resta d'Espanya. Algunes de les aventures faraòniques del llarg Govern del PP al País Valencià, s'estan lliurant a la gestió privada a preu de saldo. No tornem a repetir mai més aquest camí de malbaratament, de corrupció i d'incompetència.

_________________________________________________________________________________

Paco Molina Balaguer. Secretari general CCOO PV