X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA
OPINIÓ

Máximo Buch i les excuses de mal pagador

FRAN FERRI *. 20/12/2012

VALENCIA. Que el Consell no paga a quasi-ningú no és cap novetat. Cobrar en temps i forma sembla reservat per als Ecclestone o els socis d'empreses ruïnoses com Valmor. Per tant, dir que el Consell acumula un deute de 78 milions d'euros amb els instituts tecnològics només fa que afegir un greuge més a la llarga llista d'impagaments d'este Consell. Un projecte polític que ni va saber gestionar en moments de bonança ni se sap imposar davant Madrid en èpoques de necessitat.

Així i tot, els impagaments als instituts tecnològics tenen unes connotacions diferents, que convé senyalar.

En primer lloc, sorprén la reacció que va tindre el conseller d'Economia, Máximo Buch, davant les reclamacions de la direcció i treballadors de Redit. Que els acusara de fer el joc a Compromís ("¡Si son Catalanistas!", va dir, com un afegitó que no correspon a una persona pragmàtica i informada com és el conseller) només demostra la desesperació per la manca d'arguments davant les diferents promeses incomplides. En eixa tensa reunió que va transcendir a la premsa, també va fer referència a la reformulació dels instituts tecnològics, d'una manera que, alguns dels presents va interpretar com una amenaça.

I ací entrem en la segona particularitat. No sembla raonable que es plantege, ara, que el problema és que els instituts tecnològics no compten amb un bon esquema de gestió. Clar que n'hi haurà aspectes millorables, però cal recordar que fa escassament tres anys es va encarregar a una consultora basca un Pla Estratègic per als Instituts que ens va costar 186.760 euros. La "reformulació" d'este Pla que ha impulsat Buch es troba actualment en licitació amb un pressupost base de 111.592 € i novament s'adjudicarà a una consultora, sense comptar amb la participació, per exemple, de les Universitats valencianes, que podria abaratir el procés.

El conseller i altres (com ara José Vicente Morata, president del Consell Superior de les Cambres valencianes) posen com a referent el Institut Tecnològic de Massachussets. Si volen, els diré quina és la principal diferència entre el MIT i la nostra xarxa d'instituts tecnològics. Allà, tot el personal investigador cobra les seues nòmines quan toca, i ací porten mesos patint impagaments, pagaments parcials i EROS, provocant la marxa de centenars d'investigadors valencians que, en alguns casos, han sigut fitxats per altres institucions europees i americanes. No cal gastar-se més de 100.000 euros en contractar una consultora per a arribar a esta conclusió.

El problema de fons és que dins del model econòmic i productiu del Partit Popular, l'I+D no és una prioritat. Ells pensen que el problema són els costos laborals (que diuen, són molt elevats), que no ens permeten competir amb altres països, com ara Alemanya. Estan molt enganyats. L'evidència demostra que els països que redueixen salaris no són precisament els que augmenten la seua quota exportadora (com manté la coneguda com a "Paradoxa de Kaldor").

Comptem amb una cistella de productes exportables que competeixen amb els mercats emergents, on el nostre principal avantatge competitiu és la qualitat dels nostres productes. Per tant els poders públics haurien d'incentivar la diversificació de la nostra indústria exportadora i incidir en la qualitat i el valor afegit dels nostres productes, i no promoure l'empobriment a uns treballadors -deprimint, encara més, la demanda interna-. Mai podrem competir en salaris amb els xinesos (ni hauria de ser la nostra aspiració.)

Els que defensem un altre model productiu, una re-industrialització valenciana en clau de benestar i sostenibilitat, sabem que els instituts tecnològics han de jugar un paper fonamental. És qüestió de prioritats. Si el conseller Buch viatja a Massachusets no trobarà cap factura pagada al senyor Ecclestone. Potser és que el MIT és de la "izquierda radical".
______________________________________________


* Fran Ferri és portaveu de
Compromís en la Comissió
d'Indústria, Comerç i Turisme
de Les Corts Valencianes. 

 

 

 

Noticias relacionadas

Comparte esta noticia

2 comentarios

XYZ escribió
22/12/2012 05:04

Totalmente de acuerdo en la falta de rumbo en las políticas de I+D+i nacional y no digamos ya en la regional. También hay que decir que el gasto en I+D+i no consiste en crear y crear institutos, con sus estructuras de personal y edificios como se ha echo hasta; hay que reestructurar de una vez los Institutos y que queden agrupados en menos de diez correspondientes a las principales áreas del conocimiento y por supuesto sin entrar en competencia desleal con empresas tecnológicas como se viene detectando hasta ahora.

Albert escribió
21/12/2012 12:53

Totalment d'acord. Bon article, es nota que saps del que parles. Enhorabona.

Escribe un comentario

Tu email nunca será publicado o compartido. Los campos con * son obligatorios. Los comentarios deben ser aprobados por el administrador antes de ser publicados.

publicidad