Londres Plaza / VÍCTOR JIMENEZ. 20/02/2011 Lluís-Xavier Flores i Abat (Alacant, 1975) viu aquests dies entre Londres i Canterbury. Lector de català a la University of Kent (Anglaterra), aquest filòleg i folklorista prepara la primera convocatòria de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià a la capital del Regne Unit

imprimir

Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• Los ministros de Economía aplazan hasta 2017 la puesta en marcha de la 'Tasa Tobin'
• El G20 esperanzado, aunque reconoce que las expectativas de crecimiento no se están cumpliendo
• Alexis Tsipras dimite y convoca elecciones anticipadas en Grecia

És membre fundador de L'Associació d'Estudis folclòrics "Grup d'Alacant" i del Grup de Danses L'Alacantí, i publica periòdicament articles sobre cultura tradicional a la Revista Valenciana de Folclore, Revista Fogueres, Saó i al diari Información. Va arribar a Londres en 2006 i la seua plaça depén de la Universitat d'Alacant.

-Com s'ensenya una llengua quan els alumnes viuen fora del país on es parla?
-Sense dubte, amb la difusió dels nostres referents culturals, perquè en tenim molts i alguns es troben ací mateix! Per exemple, la setmana passada la vaig dedicar a explicar als alumnes el Tirant lo Blanc, i aquesta els porte al Victoria & Albert Museum perquè vegen el retaule gòtic del Centenar de la Ploma de Marçal de Sax, que aprofitaré per explicar-los la importància d'aquesta obra en la història del Regne de València. En acabant, dinarem amb els universitaris que estudien català a Londres i a la vesprada acudirem a una conferència sobre Joan Miró a la Queen Mary University. Rematarem el dia celebrant la Diada de les Illes Balears en un dels clàssics pubs de Londres amb els membres de la comunitat de Catalans UK. Amb ganes i imaginació és possible fer-los sentir la terreta encara que estiguem a tants quilòmetres!

-Hi ha moltes diferències entre els sistemes educatius valencià i anglès?
-Bé, el primer any, fent faena en un centre de secundària a un barri d'emigrants del sud de Londres, vaig quedar estorat dels recursos i instal·lacions que hi tenien. Les aules prefabricades es dediquen a hivernacles! En canvi, arran de l'obligatorietat de l'ensenyament d'idiomes estrangers, els col.legis públics anglesos compleixen l'ordre endosant-li literalment a algun professor interí de l'equip, ja siga parlant de francés, portugués, espanyol, xinés... la responsabilitat d'ensenyar el seu idioma als seus companys perquè aquestos l'ensenyen a l'alumnat. Qui parla un idioma pot ensenyar-lo, i prou, sense tindre cap especialitat! A més a més, els professors substituts i els ajudants depenen d'empreses temporals i no tenen contracte fix. Pel que fa al fracàs escolar, jo diría que a Londres és el mateix que al País Valencià o fins i tot pitjor.

Per altra banda el sistema universitari anglés és més flexible i això és veu en els seus plans d'estudi, que faciliten que l'alumne s'especialitze en disciplines tan diferents com ara art i anglés, política i idiomes o economia i sociologia. La cultura del màster ja fa anys que funciona, i serveix per acabar amb una formació més completa, que la mateixa carrera en moltes ocasions no t'assegura.

-Què pensa dels retalls pressupostaris de l'actual govern de coalició liberal-conservadora a Westminster, creu que afectaran l'educació tard o d'hora?
-Crec que sí. Al final, em pense que només estudiarà qui realment vulga però també, i lamentablement, qui tinga els recursos. Tinc la sensació que molts jóvens anglesos fan estudis universitaris per inèrcia i no per una motivació real. Per una altra banda, crec que això serà bo perquè el nivell augmente en algunes universitats (n'hi han que ho necessiten), i potser els estudis de formació professional es vegen reforçats.

-Què impulsa els seus alumnes a aprendre valencià?
-Molts l'estudien perquè volen passar el seu any d'Erasmus a Barcelona i pensen que parlar la llengua els ajudarà a integrar-s'hi. Però n'hi ha també que ho fan perquè els agrada el Barça, o perquè volen viatjar a casa nostra, i fins i tot perquè pensen viure a la terreta; veges tu (somriu).

-Quines tècniques fa servir?
-En general, l'alumnat anglés té un nivell d'idiomes bastant baix, i si els estudien és per practicar-los d'una manera quotidiana més que acadèmica. Per això, les classes han de ser molt dinàmiques i evite centrar-me massa en la gramàtica. Intente fer debats i posar-los "listenings", exercicis perquè escolten cançons i també pel·lícules. Fins i tot, a voltes els conte anècdotes, acudits i paraulotes, si cal. Els encisa el català col.loquial, de veritat.

-Quins són els errors més comuns?
Doncs, solen ser els mateixos que farien en castellà però la major dificultat la troben a l'hora de pronunciar la doble ele i la 'ny' finals. En canvi, ningú apitxa, tots saben pronunciar la ve baixa, la ge i la jota fricativa i la essa sonora, i a més a més les vocals obertes!

-Què li sorprén més dels seus alumnes?
-Més que sorpreses, o anècdotes, diria que em xoca molt el fet que al principi pensaren que tothom parlava català a Catalunya o que no saberen que també era la llengua d'altres autonomies com ara el País Valencià o les Illes Balears. De fet, ara que ho saben, em crida l'atenció que barregen els conceptes de llengua, nació i comunitat autònoma. Per a molts d'ells Maó, València o Elx són ciutats catalanes perquè es parla català: si el senyor Camps els sentira...

-Li agrada Canterbury? o prefereix Londres?
-Són completament diferents, però sí, cada una es fa d'estimar a la seua manera. Canterbury és la capital eclesiàstica, una ciutat molt menuda i molt relaxada, i l'altra, com ja sabeu, és un dels centres polítics, culturals i econòmics del món. Entre setmana m'agrada estar a Canterbury i els caps de setmana a Londres. A l'inrevés del que faria un londinenc estressat, vaja.

-I per cert, què fa un alacantí a Anglaterra?
-Uhmm... doncs, tot i que vaig vindre a Anglaterra per amor, perquè la meua parella viu ací, des de fa anys volia aprendre anglés i en arribar vaig tenir molt clar que m'hi quedaria una temporada a fer país com millor sé, que és difonent la llengua i cultura catalana, i en especial la dels valencians.

-Creu que la seua feina està millor pagada a Anglaterra?
-En el meu cas, per descomptat que no. Faig la major part de la tasca d'un professor titular però en un context nou i amb una experiència universitària minsa, tot i que amb més ganes i motivació. Tot i això, en comparació amb els meus companys professors assistents de llengües, jo com a lector no puc queixar-me. En la nostra categoria, els salaris anglesos i espanyols van de la mà.

-Què hi ha de positiu en aprendre llengües, si avui tenim dispositius de traducció automàtica i molt accessibles?
-Sincerament, disfrute tant el meu treball perquè vull fer conéixer la meua llengua i cultura allà on puga, i per això use l'anglés, el francés i el portugués com a vehicles per explicar-me als altres. Tanmateix, també estudie i parle aragonés i occità perquè em solidaritze amb les llengües i cultures minoritàries. En aquest sentit, ser valencianoparlant a Alacant crec que m'ha marcat molt.

Aprendre idiomes em possibilita augmentar la complicitat amb la gent, i això ho note quan parle en francés amb amics de la meua parella, o xarre en portugués amb el veí brasiler o fins i tot xapurrege l'àrab amb els companys de pis, sense necessitat que ells canvien a l'anglés per educació, com se sol dir. Ells ho agraïxen i, de retruc, això fa que s'interessen i respecten el meu idioma.

-Quina és la paraula en valencià que aprenen abans?
-Em pensé que "gràcies" ...els anglesos sempre han tingut fama d'educats (riu).

-Si cada llengua és una manera de mirar al món, com ajuda ─o no─ la llengua pròpia per viure a l'estranger?
-Pot semblar contradictori, però m'ajuda a sentir-me diferent i alhora a formar part d'una societat tan diversa com la londinenca. Ací ningú et pregunta perquè parles amb determinat accent o ets així. De fet, aquesta sí que és bona, un dia el conductor del bus del meu cole, un ghanés que parla català, m'esperà a l'eixida de classe per conéixer-me, només perquè havia vist la senyera en la matrícula del meu cotxe, i jo no m'ho podía creure! El coneixement d'una llengua desperta la solidaritat, sense dubte.

-Quin llibre està llegint?
-Per a ser sincer, tres alhora: L'etranger d'Albert Camús en francés, Exili, medicina i filantropia de l'editorial Afers i la novel.la occitana Presoers dera mar gelada de l'actual síndic del Conselh Generau d'Aran.

-Quins són els seus projectes més immediats?
-Al País Valencià he sigut sempre un cul inquiet, i la distància i l'edat no han aconseguit cansar-me. Ara mateix estic preparant una nova assignatura que es dirà "Llengües i cultures minoritàries a Espanya", on m'acostaré a la realitat de l'aragonés, l'occità-aranés i l'astur-lleonés, i també un curs de música i ball tradicional dels Països Catalans com a activitat destinada als lectors d'universitats de la Xarxa Llull. Però a més a més, treballe en la creació d'un casal de valencians a Londres, que ja funciona a facebook com a "Valencians UK"; i la convocatòria per primera vegada dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià a Londres; i a pesar de la distància, estic enllestint amb l'amic Joan-Lluís Monjo i mon germà Miquel un treball audiovisual sobre música tradicional valenciana i mallorquina. Tot això sense oblidar que actualment faig un màster d'investigació sobre els folkloristes valencians del segle XVIII i XIX...