AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar
Más información
VALENCIA. La ciutat de València ha tingut un fort creixement del turisme en els últims anys: De 2004 a 2010 el turisme en la nostra ciutat ha crescut un 34% el número de visitants. Recentment, en 2010, la revista Lonely Planet considera a València com una de les deu ciutats del món a visitar. Aquest creixement ha vingut acompanyat d'un fort creixement de l'oferta hotelera amb la construcció de grans nombre d'hotels convertint al turisme en un dels primers eixos de l'economia de València. Un eix econòmic i de creació d'ocupació que cal cuidar, desenvolupar i millorar cara al futur.
Però el turisme en la nostra ciutat ha crescut d'una forma molt específica i segmentada. Així el 78% del creixement de places hoteleres ha estat un creixement concentrat en places de luxe en hotels de quatre i cinc estrelles. També ha crescut de forma significativa les places de youth hostel amb la creació de prop de mil noves places d'este tipus dedicat sobretot a turisme jove. Aquesta segmentació ha generat ja problemes en el sector hostaler i pèrdues de llocs de treball en el mateix.
En pocs anys hem vist la crisi de molts grans hotels: Hilton després Melià, Sidi Saler i més recentment, Novotel. Són suficients senyals que ens indiquen a les clares la necessitat de diversificació i la necessitat de trobar nous jaciments de turistes més basats en ressaltar i potenciar allò que tenim: Cultura, patrimoni urbanístic i natural, comerç local i artesanal, costums, festes, etcètera, que en continuar construint grans edificis i fer grans events que masses vegades són molt pareguts als grans edificis i als grans events de moltes ciutats del món i tenen un cost dissuasiu en uns moments com els actuals. Servisca com exemple els 26'9 milions d'euros que costa el canon actual de la Formula I o els més de 1.300 milions d'euros que ha costat el complex de la ciutat de les Arts i les Ciències.
València no disposa de cap càmping municipal com tenen gran part de les grans ciutats europees (Paris, Roma, Lisboa...) Sí que disposa d'algun càmping en la zona de la costa però dirigits i orientats al turisme de platja. i, com a màxim, amb alguna referència al Parc Natural del Saler l'Albufera. La seua relació amb el turisme de ciutat és pràcticament nul·la.
El turisme de càmping i caravanning en València permetria diversificar el turisme actual i millorar el rendiment d'una de les primeres indústries de la ciutat. Aquest turisme no competeix amb el turisme actual que visita la ciutat. És un turisme de tipus familiar, bolcat en la relació amb la natura, el coneixement dels trets patrimonials i culturals de la ciutat. Podria crear fortes sinèrgies amb xicotetes i mitjanes empreses relacionades amb el turisme de València
La nostra ciutat, com a conseqüència de les grans expectatives urbanístiques i la posterior explosió de la bombolla de la construcció, disposa de gran quantitat de solars que en estos moments no estan sent utilitzats i es converteixen en un focus de rates, infeccions i brutícia. Un càmping necessita molt poca obra i la major part d'ella és de caràcter reversible.
Per tant un càmping de ciutat pot ser una xicoteta inversió de caràcter no permanent que, com ha ocorregut en altres ciutats, per exemple Berlín, permetent que uns anys després puga ser emprat el solar per altres usos de caràcter més definitiu. Des d'un punt de vista d'empresa un càmping és poc intensiu en capital, pot aprofitar de forma temporal uns recursos inutilitzats, pot crear sinèrgies amb determinats elements de rehabilitació per exemple d'alqueries i pot crear un nombre significatiu de llocs de treball a més de millorar els rendiments d'empreses turístiques properes.
En uns moments on la crisis econòmica està afectant de forma molt important a les capes mitjanes de la població tant en Europa com, sobretot, en Espanya, el turisme de càmping està cridat a augmentar front a altres formes de turisme de cost molt més elevat per a les famílies. D'altra banda, no hem d'oblidar que aquesta forma de turisme està molt més desenvolupada en gran part dels països de la Unió Europea que no en Espanya.
En Compromís hem fet un estudi previ d'ubicació i considerem que un lloc que reuneix totes les avantatges és l'antiga partida del Pouet en Campanar en un solar municipal actualment cedit a l'empresa Rain Forest (Bioparc) però sense utilitzar. Un bon lloc per la seua proximitat amb el Parc de Capçalera i el Parc del Túria, per la seua bona connexió i comunicació i per la possibilitat d'utilitzar una alqueria protegida que cal rehabilitar (l'Alqueria del Rei) com element estructural del mateix càmping Sens dubte hi han altres possibilitats però aquesta reuneix unes excel·lents condicions per a la iniciativa.
___________________________________
* Joan Ribó és regidor de l'Ajuntament de València i portaveu de Compromís per València
El que defensa la srta Izaskun no és més, que més prostitució turística. Te tota la raó del mon quan diu q si el turisme ha experimentat una gran pujada, ha sigut gràcies a macroeventos i Ciutat de Les Arts i les ciències. Hi ha varietat d opinions al respecte del model turístic a explotar, i possiblement la millor combinació sigue la diversificacio de l oferta per englobar al major nombre de potencials turistes. Ara, enfocar la ciutat a macroeventos, casinos i platja és una prostitució. Imagino q a Izaskun i als que defensen aquest model, els hagués agradat q EuroVegas es fes per aquí.
Pense que Valencia i el turisme que vé a la ciutat, tot i haber creixcut a base d´events i obres faraóniques, deuria bassar el futur en que no es perga mes patrimoni históric i artistic. Només cal donar una volta per Italia per saber que al remat cuidar el patrimoni pot ser molt rendible si es fá bé. Quanta gent no visitaría Valencia si haberem conservat moltes coses que simplement s´assolaren en nom del progrés? (Palau reial, palau Ripalda, muralla arab, etc, etc.) Caldria posar en valor i promocionar el que ens queda. Moltes voltes ensenye eixa Valencia a gent que ho desconeix i es queden fascinats i sorpressos. Está bé l´idea del turisme de camping urbá. Pero per fabor senyor Ribó: el Prac Natural del Saler Albufera ni nomenar ho. Soles faltaba una excusa als depredadors que revolotegen al voltant dels politics que ens manen. No obriguem eixa porta que acabarem asfaltanho tot.
menos mal que la Sra. García Azcarraga centra el tema porque entiendo que un camping municipal (de iniciativa o compromiso públicos) dudo que fuese un elemento dinamizador del turismo en Valencia. Un recurso más, seguro que sí. Se nota la crisis. El PSOE con el Parque Central, el PP con Portxinos o el Manhatan de Cullera. Compromís más modesto hace una propuesta sin carga especulativa (gracias!). Acampé en el camping municipal de Marsella y resultó que allí residían todos los nómadas, Algo similar pasó con el camping municipal de El Saler, hubo que desalojar a los que se aposentaron.
Interesante y en mi opinión, positivo artículo del Sr. Ribó, pero si me lo permite yo le matizaría dos cosas: La primera, que "muy probablemente el incremento del 37%, que señala de turismo en la Comunidad, y el figurar Valencia en la revista Lonely Planet, como destino turístico recomendado internacionalmente se deba en gran medida, a lo que él desecha por su alto coste, es decir los Grandes Eventos y sobre todo La Ciudad de las Artes y las Ciencias, por la que es conocida Valencia en todo el mundo, y la segunda respecto a su sugerencia de hacer campings en la capital que favorezca la llegada de un turismo más familiar, pues yo creo que es una buena idea que no tiene porque ir en contra de que existan los hoteles de lujo, como puede comprobarse en las Ciudades europeas que el nombra. En definitiva que en mi modesta opinión, los Grandes Eventos y los Centros Temáticos, tan demonizados en nuestra comunidad, son unas eficaces herramientas para fomentar el turismo, como así lo demuestra el que en el resto del mundo se siguen realizando y construyendo,…..y no pueden estar todos equivocados. El problema, quizás, NO es este sector, sino conseguir que el mismo funcione con una planificación previa y una gestión posterior adecuadas. Izaskun García Azcarraga
Tu email nunca será publicado o compartido. Los campos con * son obligatorios. Los comentarios deben ser aprobados por el administrador antes de ser publicados.
imprimir
meneame
whatsapp
