Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• De economía y política
• El silencio educativo
• Asante Sana!

VALL FERRERA. Els historiadors coincideixen en fixar el principi de la Gran Guerra Europea, la primera d'àmbit mundial, amb la fi de l'imperi austrohongarès i el triomf de la revolució dels soviets, com el començament del temps contemporani, del nostre temps, del segle XX. I probablement coincidiran també en el futur, així ho fan ja alguns, en establir la caiguda del mur de Berlín, 1989, com el seu final: un segle curt, però intens. Tot això, vist des d'Europa, és clar.

El PIB, producte interior brut, és l'indicador estadístic majoritàriament utilitzat per determinar el volum de riquesa acumulat per una determinada economia en un moment donat, d'habitud al final d'un any concret. L'evolució del PIB, per tant, indica el creixement o la minoració d'aquella magnitud per un cert període.

Els professors C.M. Reinhart i K.S. Rogoff, de les universitats de Maryland i Harvard, respectivament, han determinat (*) el percentatge del PIB mundial els anys 1913 i 1990, inici i final convencionals del segle XX, per a una mostra de 66 economies estatals dels cinc continents que representa al voltant del 90 per cent del PIB mundial en totes dues dates. Els resultats són molt interessants.

En la distribució entre continents destaca el fort descens d'Europa: del 44'53 al 28'11%. És l'únic continent que baixa la seua participació, tot i continuar sent el primer del planeta, però ja sense tanta diferència, si es considera Amèrica format per dues entitats ben diferenciades, l'Amèrica llatina i la del nord. Fent-ho així, el segon continent era i és Àsia, tot i haver augmentat la seua participació relativament poc, un 19%, passant del 22'01 al 26'17% del PIB mundial.

L'Amèrica del nord, la suma del Canadà i els Estats Units, representa ara el 23'35%, havent augmentat només un 15'5% la seua participació. El gran salt endavant correspon a l'Amèrica llatina i a l'Àfrica, que doblen la seua participació cadascun d'ells, tot i que certament es mantenen en percentatges reduïts: el primer passa del 3'74 al 7'83%, mentre que el continent africà, el més pobre del planeta segons l'estadística, es queda en el 2'38 venint de l'1'18%. El continent més estancat és Oceania, que incrementa la seua participació en el PIB mundial només un 11%.

Dins de cada continent, els moviments més significatius es donen a Europa i a l'Àsia. Al nostre, que a principi del segle XX es considerava el centre del món i que al final ha reduït substancialment el seu pes, es produeixen dues grans transformacions i el que es podria considerar un gran fracàs. D'una banda, el creixement dels països marginals del sud (Espanya, Grècia, Portugal i Turquia) i altres també marginals del nord (Finlàndia i Noruega) i el fort descens de les grans potències europees del XIX (Alemanya, Àustria, França, Itàlia, el Regne Unit) que sumades passen del 26'54 al 15'85% del PIB mundial. L'augment de les economies més petites és, però, més aviat reduït; l'economia espanyola, per exemple, ho fa nomes un 15%, passant de l'1'52 a l'1'75% del PIB mundial. El procés d'igualació sembla més per baixa del sostre que no per l'alça del terra.

D'altra banda, a Europa destaca el descens de Rússia: del 8'50% del final de l'època tsarista al 4'25% amb que es tanca el segle soviètic. A aquesta tendència es sumaran països que formen part de la seua òrbita en la segona meitat del segle: Hongria, Polònia i Romania, a la mostra considerada.

L'Àsia descobreix una nova potència mundial, el Japó. Superant la Xina i l'Índia, triplica la seua participació amb el major creixement mundial, passant del 2'62 al 8'57% del PIB mundial. La Xina perd el primer lloc continental, baixant del 8'80 al 7'70%. Al continent destaca també la caiguda de l'Índia que, havent guanyat la independència l'any 1947, minora la seua participació del 7'47 al 4'05%.

Tot i les lluites per la independència i les múltiples convulsions polítiques, Àfrica i Amèrica llatina viuen processos de creixement prou generalitzats al llarg del segle, com a conseqüència bàsicament d'una major explotació dels recursos naturals. És el cas del Marroc i de Nigèria, per exemple, en un continent on augmenten la seua participació totes les economies de la mostra. I també de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela, a l'altra banda de l'Atlàntic.

En aquest darrer continent, el creixement no és general. Hi ha països que disminueixen la seua participació; destaca l'Argentina (de1'06 a 0'78%), però també Xile i Uruguai. El final de segle entreveu una nova potència continental, el Brasil, que ha quasi quadruplicat la seua participació en el PIB mundial: del 0'70 al 2'74%.

Al nord, ja s'ha dit que s'incrementa la participació un 15'5%. Però de forma prou desigual: el Canadà ho fa en més del 50%, mentre que els Estats Units augmenten només el 13'1% la seua participació en el PIB mundial al llarg del segle.

Potser no és tot com semblaria a simple vista. Ara per ara, l'actual gran crisi confirma algunes tendències, el declivi d'Europa per exemple. D'altres, com la consolidació dels grans països emergents BRIC, rectificant en alguns casos el camí anterior, estan per vore. Sort que no caldrà esperar altres cent anys.
_______________________________________
(*) "This Time is Different. Eight Centuries of Financial Folly". Princeton University Press