Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• De economía y política
• El silencio educativo
• Asante Sana!

BARCELONA. El dilluns d'aquesta setmana, 20 de febrer, dotze caps de govern europeus han enviat una carta al president del Consell Europeu i al de la Comissió Europea, van Rompuy i Durao Barroso. La carta porta per títol "Pla per al creixement a Europa" i ha estat signada pels primers ministres del Regne Unit, Holanda, Itàlia, Estònia, Letònia, Finlàndia, Irlanda, República Txeca, Eslovàquia, Espanya, Suècia i Polònia. En general, la iniciativa ha estat rebuda com un pas significatiu a favor de la sortida de la crisi.

Tres dies desprès, dijous 23, el comissari Olli Rehn, responsable d'Afers Econòmics i Monetaris de la UE, feia pública l'actualització de les previsions de creixement i d'inflació per a l'any en curs. Es preveu un descens del 0'3% del PIB a la zona euro -destaquen les disminucions del 4'4% a Grècia, 3'3% a Portugal, 1'3% a Itàlia i 1'0% a Espanya- i un creixement zero al conjunt de la Unió. L'avaluació de la situació és molt rotunda: segons la Comissió Europea, en un context d'incertesa continua, els riscs de les perspectives de creixement per al 2012 tendeixen a pitjor: el clima econòmic s'agreuja, la inseguretat segueix sent alta, la confiança d'empreses i consumidors es manté molt baixa, la situació dels mercats financers continua molt fràgil.

Davant d'aquest panorama immediat, caldria esperar que el pla dels dotze constituirà la resposta idònia o, almenys, una de les respostes plausibles per a capgirar la situació. Res més lluny de la realitat. La carta és l'enèsim exemple de la innòcua literatura burocràtico-política dominant a Brussel·les i de quan lluny dels problemes reals de la gent es troben els governants europeus.

Els signants, diuen, esperen acordar mesures concretes -ara no se n'apunta cap- en una propera reunió, en relació a huit àmbits prioritaris. Aquests són: el mercat únic de serveis i la governança; el mercat únic digital per al 2015; l'establiment d'un mercat intern, eficient i efectiu de l'energia per al 2014; establir l'Àrea d'Investigació Europea; una acció decisiva per a proporcionar mercats globals oberts; fer més ambiciós el programa per a reduir el pes de la regulació de la UE; actuar a nivell nacional per a promoure mercats laborals que funcionen bé i que proporcionen oportunitats d'ocupació; i construir un sector de serveis financers dinàmic i competitiu. Ni que s'arribaria a concretar alguna cosa en la propera reunió del Consell Europeu, res de tot això tindria cap efecte immediat.

Per a començar a eixir del pou negre sense fons actual s'han d'adoptar urgentment mesures concretes que tinguen un impacte directe i ampli sobre l'activitat econòmica. Mesures que siguen de fàcil implementació, que no requerisquen fortes inversions ni llargs períodes de maduració i que es puguen estendre per un vast territori, com ho és tota la ribera europea del Mediterrani. Només el sector turístic reuneix aquest conjunt de requisits i condicions. Un pla europeu per a l'impuls immediat del turisme al Mediterrani pot alleugerir de forma certa i ràpida la greu situació econòmica i social de les tres grans penínsules: l'hel·lènica, la itàlica i l'hispànica.

El pressupost de la Unió Europea per al 2012 s'aproxima als 150.000 milions d'euros. El Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera té una capacitat efectiva d'actuació de 500.000 milions d'euros. La suma dels dos esquemes de rescat per Grècia pot arribar als 240.000 milions d'euros. És a dir, les institucions europees tenen capacitat demostrada per articular fons per a finalitats específiques amb una certa agilitat. Sense necessitat d'arribar a les xifres anteriors, caldria constituir un fons puntual, de suficient magnitud per a repercutir positivament sobre l'activitat turística al Mediterrani europeu aquest mateix exercici 2012.

Això implicaria un pla d'acció a molt curt termini, per als propers mesos, amb la finalitat de revitalitzar l'activitat turística al Mediterrani, posant a disposició, de forma directa o indirecta, recursos i facilitats que mobilitzen el consum turístic de col·lectius com les famílies, els joves i els pensionistes europeus. Al mateix temps, i amb una perspectiva més a mig termini, aquesta actuació s'hauria de complementar amb el suport a les polítiques nacionals adreçades a l'obertura de nous mercats per al turisme mediterrani i, molt en particular, a les accions de promoció al països BRIC, els quals representen ja una clara opció de futur per al sector.

Ja és una evidència assumida que les polítiques d'equilibri i sanejament de les finances públiques requereixen el complement d'altres d'estímul de l'activitat econòmica. Ara cal el convenciment que aquestes darreres s'han de posar en marxa i han de tindre efectes de forma immediata. Els milions d'aturats europeus no poden esperar "ad calendas gregas".
_________________________________________________
Ernest Sena, economista. Ha estat síndic a la Sindicatura de
Comptes de Catalunya i director general de l'Institut Català de Finances