Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• PSPV, Compromís y Podemos presentan la proposición de ley para recuperar RTVV 
• El Gobierno manchego recurrirá el nuevo trasvase del Tajo al Segura
• Montiel (Podemos), con 67.500 euros, el portavoz con más retribuciones en 2014

VALÈNCIA. La Universitat de València, mitjançant la Fundació General de la Universitat de la València, ha col·laborat a frenar la desforestació massiva i la creixent deterioració ambiental d'una zona a la selva amazònica, en concret a la conca de l'Alto Cumbaza, al Perú.

El projecte, finançat per la Generalitat Valenciana i coordinat pel catedràtic de la Universitat de València Javier García Gómez, va començar l'any 2008. En aquests tres anys s'ha construït un centre d'educació ambiental, s'han millorat infraestructures i el més important: s'ha capacitat els seus habitants, a través de xerrades, cursos i tallers, en aspectes relacionats amb el medi ambient per tal de capgirar les pràctiques que estaven degenerant la zona. Gràcies a aquest projecte, el lloc s'ha orientat a l'activitat turística per a aprofitar els recursos i l'entorn de manera sostenible.

S'estima que a la microconca del riu Cumbaza, una de les zones més belles de l'amazònia peruana, hi viuen un total de 2.040 habitants. Els indicadors demogràfics i socioeconòmics mostren un escenari prou desesperançador: la taxa d'analfabetisme és del 21,5%, la desnutrició crònica afecta el 51,2% dels xiquets en edat escolar, la taxa de mortalitat infantil és de 58,5/1000 i l'índex de pobresa afecta el 28,4% de la població, uns indicadors que els situa en un nivell molt pobre.

El projecte «Centre d'educació i gestió ambiental per a la recuperació i el maneig sostenible dels recursos naturals a la microconca de l'Alto Cumbaza» va sorgir davant la necessitat de donar als pobladors una alternativa a l'explotació de la zona.

La desforestació massiva d'aquestes àrees que han portat a terme les comunitats natives i la població camperola, que han practicat una agricultura migratòria i conreu de coca, així com l'extracció irracional de fusta i caça indiscriminada de fauna silvestre, han deteriorat els ecosistemes boscosos i han destruït els recursos naturals i la bellesa del paisatge.

Aquest projecte ha afavorit el desenvolupament endogen de la comunitat des de tres vessants. Des del punt de vista socioeconòmic, el projecte ha suposat una nova font d'ingressos per a la població de les comunitats natives i camperoles considerades molt pobres, l'economia familiar de la qual depenia només de l'agricultura de subsistència i que ara podran rebre ingressos mitjançant el turisme. Culturalment, aquesta ètnia presenta unes habilitats d'uns costums artesans i folklòrics que ja despertaven l'interés turístic, i la millora de l'entorn permet ara revitalitzar-les. Finalment, en l'aspecte mediambiental, aquesta acció de cooperació valenciana ha permés la recuperació i conservació dels recursos naturals i geogràfics que hi havia a les fonts del Cumbaza.

La població nativa ha expressat el seu agraïment i ha posat a aquestes instal·lacions el nom de «Valencia wasi» (Casa de València).