31/03/2011

imprimir

Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• PSPV, Compromís y Podemos presentan la proposición de ley para recuperar RTVV 
• El Gobierno manchego recurrirá el nuevo trasvase del Tajo al Segura
• Montiel (Podemos), con 67.500 euros, el portavoz con más retribuciones en 2014

VALENCIA. Els ponents de la taula de periodisme econòmic del congrés ‘Periodistes i Periodismes Valencians en Decmocràcia' han advertit dels perills de la crisi econòmica en els mitjans, sobretot als especialitzats i amb major incidència a la secció d'economia, perquè les empreses tenen més poder per condicionar als informadors, i els problemes econòmics fan que els anunciants tinguen molta més influència. "L'instint de consevació del treball en uns mitjans que pateixen una forta precarietat supera i quasi ha anul·lat el sentit de la ètica dels periodistes", ha advertit Cruz Sierra, director de Valenciaplaza.com.

En la taula, que ha moderat Andrés H. de Sá, periodista de Levante-EMV i professor de Periodisme econòmic de la UV, també han participat Rafael Navarro, director regional d'El Mundo a la CV, Javier Alfonso, delegat a la CV d'El Economista i Manuel Palma, empresari, president del Grup Palma i de l'Escola de Negocis EDEM.

En el debat s'ha abordat la necessitat de que els informadors de l'economia siguen periodistes especialitzats, capaços de presentar les dades de forma propera al públic. A més, els ponents han apostat per la transparència en les empreses i institucions financeres, i han recomanat que incorporen a periodistes als seus gabinets de comunicació. En eixe sentit, Alfonso, ha destacat que "el que tenen les empreses ara no són responsables de comunicació, sino de marketing, i que quan crides per a contrastar o demanar informació et contesten que no els interessa, si no va a repercutir favorablement en els seus interessos econòmics, no siga que es diga el que no volen". Palma s'ha compromés a aprofundir en la transparència a l'escola de formació EDEM.

Els ponents també han abordat el futur de la premsa econòmica. Alfonso ha expressat la seua preocupació de que els grans periòdics estiguen prescindint de les delegacions a la Comunitat Valenciana, perquè pensen que des de Madrid es pot donar tota la informació. Malgrat això, la conclusió a què han arribat els participants és que el periodisme econòmic té futur.

Un dels debats més interessants ha estat el del límit entre la informació merament econòmica i la vinculada als interessos empresarials, aquella que les empreses volen que els periodistes facen. Palma, com a empresari, ha volgut remarcar que "no és el mateix la publicitat que la comunicació, perquè la primera no té credibilitat i la segona sí". Sierra, en canvi, ha defensat que "en la secció d'economia no es poden promocionar els productes d'una empresa, sino les dades", mentre Navarro s'ha posicionat a favor d'una presentació de les dades més propera al públic, i ha apostat perquè el periodisme econòmic de consum té un gran futur, si sabem canalitzar-ho i arribar al consumidor".

Esport, política i mercat

La taula sobre periodisme esportiu ha reunit a veus reconegudes del panorama valencià, com ara Paco Nadal, Vicente Furió, Paco Lloret i José Manuel Segarra. El moderador del debat Alfonso Gil, -professor a la Uiversitat de València i redactor de l'agència EFE- ha introduït dues idees claus que caracteritzen el periodisme esportiu actual: el poder cada vegada major de les empreses sobre els periodistes i el propi esport; i el que ell anomena 'periodisme post-esportiu', on "el joc esdevé un parèntesi, un pretext per a parlar de tot allò que l'envolta".

En la mateixa línia, Paco Lloret ha afirmat que "l'anècdota ha substituït al rigor", especialment als mitjans esportius dedicats a seguidors d'un club, que per a Lloret s'han sensacionalitzat fins a arribar a una auténtica "premsa rosa esportiva". Tot i això, Lloret ha reconegut bons models de periodisme esportiu a mitjans generalistes com El Mundo o El País.

El director de Carrusel Deportivo Valenciano de la Cadena SER, José Manuel Segarra, ha volgut incidir en les connexions del poder polític amb l'esport i ha denunciat que "la política utilitza l'esport com aparador o com escut", tot i que ha assegurat que mai ha rebut pressions. Unes pressions que un periodista veterà com Vicente Furió, exredactor de Las Provincias, ha qualificat d'habituals. "Hi ha periodistes que es compren i es venen", ha assegurat.

Per la seua banda, el polifacètic Paco Nadal, de RTVV, ha repassat la seua trajectòria professional i ha destacat la progressiva mercantilització de l'esport des que començà a la professió. També ha aduït raons de mercat i d'interés social per a explicar la marginació d'altres esports a banda del futbol.

Taula de Periodisme Esportiu.Fotos d'Eduardo Manzana i García PovedaEls ponents també s'han referit a la qüestió de gènere al periodisme esportiu, tradicionalment un vedat d'homes, on han destacat la incorporació de les dones a aquesta parcel•la però amb matissos, ja que les dones han guanyat protagonisme dins del periodisme esportiu en mitjans específics com la televisió.

"El problema és que mai hem tingut una premsa regional valenciana"

Benigno Camañas, l'actual president del consell editorial d'El Mundo Comunitat Valenciana ha posat l'accent sobre les dificultats que la premsa local travessa hui dia. "Abans tenia un sentit: les carreteres i demés infraestructures no permetien l'accés immediat de la premsa nacional a les regions", ha dit Camañas. Aquesta dificultat per a la premsa nacional es convertia en una oportunitat per a la local, que podia tractar temes més propers als seus lectors i cobrir el buit de la premsa generalista.

L'arribada de les edicions valencianes dels diaris fets a Madrid trencaren amb eixa dinàmica, "buscant accedir tant als lectors que no compraven eixos diaris perquè no se sentien identificats i també per a captar un mercat publicitari local", segons Camañas, que un dels principals problemes és que no han tingut una premsa regional valenciana.

Si la crisi econòmica és evident als grans mitjans de comunicació nacionals, la premsa local la pateix doblement. Segons el periodista, l'esforç econòmic que s'ha de fer per mantenir les tirades, la dificultat per a aconseguir publicitat i la baixa rendibilitat de les edicions comarcals són els principals problemes de la premsa local. Sense oblidar els nous suports, com internet i Orbit, i la cultura del "tot gratis".

Però sobretot ha volgut destacar el fet que el 80% dels mitjans de la Comunitat Valenciana són institucionals, cosa que suposa un gran obstacle per a la premsa local. "Critiquem Camps perquè controla Canal 9, però en cada municipi hi ha un alcalde amb la seua revisteta, la seua ràdio i el seu periòdic", ha emfatitzat. Segons Camañas és la premsa local catalana la que ens hauria de servir de model, ja que està composada per microempreses que són iniciativa dels propis periodistes.

La crisi de la premsa regional també condueix a una retallada a la plantilla de periodistes especialitzats, la informació local es converteix en general, per això mateix Camañas ha accentuat la importància que hauria de tindre el periodista especialitzat, "ja no sols econòmic, de tribunals o esportiu, sinó també regional".

La premsa institucional i l'autocensura són, des del punt de vista del periodista, els més greus dels problemes per a la premsa, tant local com nacional, però sobretot per a la primera, que és sempre més vulnerable. El president del consell editorial d'El Mundo-CV proposa una activitat periodística que no publique tan sols el que la premsa institucional ofereix, ja que aquesta "no segueix, en Espanya, unes pautes de pluralitat".